Paisatgisme i disseny

L’any 1987 un periodista del New York Times va incloure els Jardins de Mossèn Costa i Llobera en el top ten dels deu millors jardins del món. L’article també referenciava que s’havia sentit ben sol durant la visita feta a aquesta exquisida col·lecció de cactàcies i plantes suculentes. I l’any 1987 no havia estat precisament un bon any per a aquesta singular col·lecció de rareses botàniques: l’hivern del 1987 van patir una duríssima gebrada, tot just quan es recuperaven dels efectes d’una altra severa gebrada de l’hivern del 1985. Uns entrebancs climàtics que van suposar una reducció significativa del nombre d’espècies.

Quan l’espai es va obrir a principis dels setanta, hi creixien unes vuit-centes espècies diferents. L’hivern de 1985, durant prop d’una setmana, la ciutat va enregistrar temperatures de sis graus sota zero de manera sostinguda. La segona gelada, la del 1987, va suposar un nou cop, que va ser mortal per a moltes de les plantes i va reduir-ne la varietat en gairebé un 40 %. També va causar la mort sobtada de moltes de les que havien estat reposades després de la primera gelada dos anys abans. I fins i tot amb aquest panorama, poc afalagador, va merèixer la consideració d’un dels deu millors jardins del planeta.